D’adolescent qui més qui menys havia començat a escriure un diari, una llibreta on anotar-hi tot allò que ens passava durant el dia…, un petit món ple de confessions íntimes, que restava amagat dels ulls dels altres. Pàgines on hi abocàvem secrets, llàgrimes, amors fugissers… Moments viscuts!
Mai vaig aconseguir passar del segon dia! Massa feixuc anotar-hi de nit allò que ens havia passat durant el dia. Sovint els detalls els oblidava, els noms, les persones i finalment, frustrat pels oblits, abandonava aquella obligació adquirida, érem joves i no teníem temps, ni ganes…

Segurament, si hagués conservat alguna d’aquelles velles llibretes, plenes de garagots, començades però cap d’elles acabades, ara recuperaria un munt de records que em dibuixarien un somrís, i em recordarien moments viscuts i que resten amagats en algun solc del cervell, d’on suren sense adonar-nos en moments solitaris.
El temps passa, les llibretes han donat pas a aparells electrònics d’ultimíssima generació, minúsculs, que mai oblidem, depenem d’ells tant com abans depeníem de les converses amb els amics.

Són moltes les aplicacions que afloren per tal de realitzar i portar un diari, però el concepte és antiquat i al final sempre acabem abandonant, com abans abandonàvem aquelles llibretes arrugades i malmeses pel nerviosisme d’adolescent.

L’altre dia navegant per l’App Store a la recerca de res, vaig topar-me amb una d’aquestes aplicacions que de seguida et criden l’atenció era Momento, una aplicació per portar un diari de manera senzilla. Ja! -Vaig pensar- Una altra aplicació que no em servirà per a res un cop comprada i provada.

Com que m’agrada el disseny i el valoro molt, de seguida vaig fixar-me més en les captures de pantalla i el disseny de l’aplicació més que en si, realment, aquesta em serviria per alguna cosa… Així que seguint l’impuls habitual, vaig passar per caixa 2.39 euros.

Reconec que seguiré sense escriure un diari, reconec que només usaré l’aplicació per a unes poques anotacions, reconec que és possible que passat uns dies o setmanes, si sóc constant, l’aplicació acabarà com tantes en l’oblit digital de les coses que no ens fan falta. Però ara mateix m’agrada i m’agrada molt! Bàsicament perquè escriure-hi és fàcil i mitjançant les etiquetes les coses són fàcils de trobar, un cop escrites. M’agrada l’exel·lent integració a les xarxes socials com, FaceBook, Twitter, m’agrada perquè s’integra a Flickr a instagram o a les xarxes socials de posicionament (Gowalla, FourSquare…). També a Vimeo i a l’omnipresent YouTube.

En definitiva, Momento no farà que escriguis un diari, no et farà canviar cap hàbit adquirit, ni et farà més feliç en la teva vida digital… però si, que si vols, pot ajudar-te a fer-ho.

Articles relacionats

• 21 octubre 2010 -- Mailplane 2.2.1… i ara també en català (12)
• 10 octubre 2010 -- Nambu client Twitter per a Mac, ara en català (1)
• 10 octubre 2010 -- Alarms: sistema de recordatoris per al teu Mac (0)
• 21 maig 2010 -- Notify 2.1, impressionant notificador de correu (0)
• 1 maig 2010 -- Una plantilla de Wordpress per l’iPhone (0)
• 29 abril 2010 -- Ecoute, no és solament un controlador més per l’iTunes (0)
• 24 abril 2010 -- iStat Menus 3: estadístiques avançades i útils (0)
• 23 abril 2010 -- Clipmenu: gestor del portapapers (0)
• 20 abril 2010 -- Twit Menulet: client per a Twitter a la barra de menú (0)
• 20 abril 2010 -- Programari: els imprescindibles… (4)