Llegeixo a El País que un jutge de Sevilla obliga a tornar el cànon digital a un advocat que va demostrar que l’ús dels CDs que comprava per copiar judicis, que són actes públics, i que per tant no els usava per a reproduir obres protegides pels drets de la propietat intel·lectual. Els drets que tant gelosament i curosament defensen els de l’SGAE.

Aquí és on jo faig la següent reflexió; abans no se tenia, primer, que demostrar que un era culpable o no al revés? Em sembla perfecte protegit els drets d’autor però, si jo compro un CD per a col·locar-hi els meus texts i les fotografies del meu gat, perquè haig de pagar per un drets d’autor que no pertanyen a ningú més que a mi? (bé, potser al gat, cert, cert!).

Total que, mirant-ho des de la perspectiva més bèstia, se m’acut que aquests senyors tenen clars que tots som una panda de lladres i que si volem demostrem que no ho som… És a dir, justament al revés del que jo pensava, com canvien les coses!