Fa temps que ja vaig parlar, en aquest mateix bloc, de Mailplane, una aplicació pels usuaris de Gmail que aprofita la pròpia interfície del correu de Google, mitjançant el webkit, i la integra com una aplicació nativa de Mac OS X.
El tema no és nou, ja que hi ha molts de clients de correu electrònic que ofereixen la possibilitat d’afegir-hi un compte de Gmail, no obstant això, una gran part dels usuaris prefereixen la interfície web, perquè ja han aprés a organitzar, etiquetar i arxivar els seus correus amb les eines de Google. Per a tots aquests Mailplane els resultarà molt útil.
És com si Gmail i Mac OS X després d’una nit de copes s’hagessin conegut i el resultat, després de la festa, hagués estat Mailplane.
Algunes de les avantatges que trobo en usar l’aplicació en comptes d’accedir a Gmail mitjançant el navegador són la possibilitat de gestionar varies comptes al mateix temps i des de la mateixa finestra de l’aplicació.

Aquesta nova versió 2.2.1 porta, entre d’altres millores, la traducció completa al català de l’aplicació que ha estat realitzada per mi mateix (Josep Maria Farrarons) i que ja s’inclou dins el paquet original de Mailplane.
L’aplicació té un cost de 21€ i és compatible per les versions de Mac OS X: Tiger, Leopard i Snow Leopard, podeu descarregar la versió completa i provar-la durant 30 dies en aquesta adreça i triar la versió depenent del sistema operatiu que empreu.

D’altra banda Ruben Bakker, desenvolupador de l’aplicació, ens ha ofert 5 llicències de Mailplane que sortejarem entre tots els usuaris d’aquest bloc, només cal que deixeu un comentari en aquesta entrada, i el proper 15 de novembre en farem el sorteig entre tots els usuaris i publicarem la llista dels cinc guanyadors en aquesta mateixa entrada.

Els guanyadors de les llicències ofertes pel desenvolupador del programa han estat per:

01: Rafel Jesus
02: Tomas Manz
03: Oriol Farré
4: Dani Ferrandiz
05: Samuel Fernández

Rebreu un correu electrònic amb la llicència a l’adreça electrònica del comentari. Gràcies per participar i gaudiu d’aquest excel·lent programa

Si accedeixes al teu correu electrònic mitjançant un navegador web, segur que Notify 2.1 t’encantarà. L’aplicació resideix a la barra de menú de Mac OS X i ens avisarà cada cop que rebem un correu-e del serveis de MobileMe, Gmail, Google Apps, Rackspace i comptes genèric de IMAP (no és compatible amb missatgeria POP), mitjançant un so i una notificació Growl. Tot adornat amb una interfície molt agradable i minimalista.
Entre les funcionalitats de Notify destaquem: la possibilitat d’escollir el so i el missatge d’avís de correu nou, la integració al teu client de correu-em si uses, per exemple, Mail per accedir al teu correu de Gmail. Des del mateix programa podrem, fer una vista prèvia, marcar un missatge com a llegit, moure’l a qualsevol carpeta, o bé respondre qualsevol correu.

He prescindit de Mail de Mac OS X per a la gestió del meu correu electrònic i he decidit de passar-me a Gmail, i per fer-ho m’he valgut de Mailplane, aquest pas, molt productiu per cert, ha esdevingut una gran millora en el meu dia a dia en la gestió de l’immenjable correu electrònic.
Se’m presentava un problema, en el canvi, ja que habitualment gestiono uns 10 comptes de correu-e (xarxes socials, feina, personals, a la fi… com tothom, suposo), cada cop que volia consultar un compte tenia d’accedir-hi mitjançant la web i posar la informació d’accés del compte en qüestió, amb la pèrdua de temps que això significa. De seguit vaig adonar-me’n de que això no podia anar d’aquesta manera, així que vaig començar una recerca a la captura d’una aplicació que millorés, encara més, l’ús de Gmail.

El correu electrònic que envies i que de forma rutinària i sistemàticament marques amb l’etiqueta Urgent, ho és per a tu o per als demés?
Aquesta mena de missatges són com el nen que cridava “Què ve el llop!”; si tot és urgent, aleshores res ho és.

Amb tantes eines per a comunicar-nos de vegades oblidem que hi ha moments en que no necessitem enviar cap resposta a un correu-e rebut. Per suposat, mai s’ha de contestar un correu brossa. Tanmateix, tampoc hem de sentir-nos obligats a contestar el «correu brossa personal» (és a dir: bromes, acudits, reflexions, propaganda enviat per algun amic o conegut a una llarga llista de gent).

Les profanacions, insults i les amenaces és millor ignorar-les. I si algú t’escriu missatges preguntant un cop i un altre quelcom que ja li has contestat, o et pressiona per que li facis un favor que ja li has dit que no podies o no volies fer, és acceptable que deixis de contestar.
Quan resulta evident que una conversa ha acabat tampoc és necessari respondre. De vegades és difícil saber quan passa, i hi ha coses pitjors que enviar un missatge de més. Però quan l’intercanvi arriba al punt de missatges d’una sola paraula -«Ok»o «perfecte»- és senyal que convé deixar d’escriure sobre l’assumpte en qüestió. Si el correu conté «no és necessària resposta» pots agafar-los-hi la paraula i no contestar.
El fet de que tothom estigui enviat missatges no significa que tu també hagis de fer-ho.

En definitiva hi ha vegades en que no fa falta particularment durant discussions massa acalorades. L’alternativa més senzilla pot ser deixar-ho estar. Amb els missatges de correu electrònic, resulta molt temptador tenir sempre la darrera paraula, però si algú ha d’acabar la conversa, perquè no pots ser tu?.

FONT: Enviar | David Shipley i Will Schwalbe | Editorial Taurus