Títol: En picado
Idioma: Castellà
Autor: Nick Hornby
Editorial: Anagrama
Any: 2005
ISBN: 84-339-7114-X

Com sabem, el Cap d’Any té dues variants: alegria dionisíaca davant d’un nou inici o caiguda en picat en el negre inventari dels projectes abandonats, del que ja mai arribarem a ser, ni a fer. Que el Cap d’Any i la vida mereixen ser pensades amb major subtilesa i menor maniqueisme? Cert, però això és el que les quatre persones que coincideixen a la terrassa d’un altíssim edifici del nord de Londres, conegut com “la torre dels suïcides”, hauran d’aprendre per si mateixos. Sempre, clar, que es resisteixin a l’impuls de llançar-se al buit.

Martin era un famós presentador de televisió fins que el descobreixen embolicat amb una adolescent de quinze anys. I ara treballa en els programes més indignes. Maureen, la més gran de tots, i catòlica devota, ja no pot suportar la seva solitària vida de mare soltera, dedicada exclusivament a cuidar d’un fill severament incapacitat. A Jess, filla d’un ministre laboralista, capritxosa, ferotgement malparlada i en plena angoixa d’adolescent potenciada per una considerable quantitat d’alcohol, la ha deixat el seu nuvi, i ella vol deixar-ho tot. I JJ és un jove americà amb pinta d’estrella del rock, i anava camí de ser-ho fins que el seu grup esclatà, i cada un va marxar amb la música a una altra banda. O a cap, que fou el que li va passar a JJ. Ara reparteix pizzes, i no ho suporta.

Però com que suïcidar-se és un acte íntim, i quatre són multitud, s’ho repensen millor mentre mengen unes pizzes de JJ. I posterguen matar-se fins al dia de Sant Valentí. I per a matar el temps -o potser per aprendre a viure-, creen un peculiar, imprevisible i altament inflamable grup d’ajuda mútua.

La conxorxa dels ximples

Títol: La conxorxa dels ximples
Autor: Kennedy Toole, John
Editorial: Columna Edicions, S.A.
Any d’aquesta edició: 1997
ISBN: 978-84-8300-253-7

Aquesta novel·la no hauria vist mai la llum si una dona gran no hagués insistit editorial rera editorial que el manuscrit que duia sota el braç s’havia de publicar. Qui volia escoltar una vella pesada que parlava d’un fill que s’havia suïcidat? Una beneita que ensenyava uns gargots que deia que eren l’obra d’un geni. Però quan algú va tenir la paciència de llegir el manuscrit -un lector d’una universitat de Louisiana-. I algú altre es va decidir a editar-la -havien passat uns quants anys-, aquella obra es va convertir en l’èxit de vendes més important dels Estats Units i el llibre va obtenir el reconeixement de la crítica.
El fill s’anomenava John Kennedy Toole, havia nascut a Nova Orleans l’any 1937 i havia estudiat a la Columbia University. EL 1969, just després d’acabar La conxorxa dels ximples, s’havia suïcidat. Els personatges de l’obra pertanyien a una mena d’estranya revolta que es conjurava contra els genis. Eren els ximples, i tenien el favor del públic. L’heroi? L’heroi, immens i singular, menjava hamburgueses, portava gorra i impermeable i, si calia, parlava llatí. Era la història d’un marginat, curiós i extravagant, escrita per un dels maleïts més seductors que han existit mai. Premi Pulitzer 1981.