Retrat de família

Feia temps que tenia ganes de compartir-ho, malgrat que sóc conscient que importa poc o gairebé res. El motiu es fer una entrada més al meu bloc, que pobre, està deixat de la mà de Déu (malgrat el meu ateisme) i orfe d’entrades… i com que és el meu bloc, una cosa que interessa més aviat poc, doncs em permeto la llicència de fer-ho. I segurament d’aquí uns mesos o anys em farà gràcia llegir-ho, aquest és doncs el motiu principal.

IMAC 27 polsades - Core 2 Duo Intel a 3,06 GHZ amb 4GB de memòria RAM, disc dur de 1TB i targeta gràfica Radeon HD 4670 de ATI con 256 MB. Sistema operatiu Mac OS X Snow Leopard.

Aquest és l’equip principal de treball, va substituir l’antic IMAC de 24” (comprat el abril de 2009), bàsicament la seva funció és la de fer-me guanyar ses garrofes, tot i que ara mateix la cosa està molt fluixa. D’aquest ordinador surten les maquetacions de la RdP, els dissenys gràfics i alguna que altra web. Comprat el desembre de 2009.

Primer, abans de parlar del tema, vull esmentar que la compra del MBA (MacBook Air) no ha estat una altra cosa que un caprici, una mica car si vols, però un caprici (una adolescència difícil fa que encara n’arrossegui conseqüències), i que en podia passar sense.

Recordo quan va sortir el MBA, si la memòria no em fa mentir, a mitjans de gener de 2008, jo que començava a usar Mac aleshores (el primer el vaig comprar l’octubre de 2007, un IMac de 20 polsades, 2,0 GHZ i 1GB de memòria Ram), vaig dir-me, -Qui coi comprarà aquest portàtil a aquest preu?-. Era caríssim, i les prestacions no deixaven de ser força ajustades. Vaig pensar que seria un ordinador per a fanboys o per a gent que li sobrés la pasta. No era ni és el meu cas.

Ara reconec obertament que des que uso Mac he tornat a gaudir de la informàtica, i que, s’ens dubte, Mac OS X és el SO més fàcil i pràctic que a hores d’ara se pot usar… Ara doncs, aquell primer pensament sobre l’Air ha canviat de cap a peus, el veig com el veritable ordinador viatger; company callat d’aventures, l’amic fidel que sempre és allà per si et fa falta.

I no tots necessitem de les prestacions d’un ordinador molt potent (tot i que els 2,13GHZ de rellotge de l’Air i els seus 2GB de memòria Ram no són per dir-li ordinador poc potent) quan sortim de viatge o ens emportem el portàtil, bàsicament jo mai surto de casa sense ell, m’hi he acostumat, de vegades no el faig servir, però allà és, per si de cas…, però clar, quan sortim de casa amb la idea de passar tot un dia o varis ens comença a sorgir el problema, mòbil, ordinador, mp3, càmera de fer fotos, i mil i un aparell que ens hem acostumat a dur (ull, que dic ens hem acostumat a dur, no que necessitem, són dues coses diferents).

Aquí és on entra Apple per facilitar-me la vida l’mp3 i el mòbil en un sol aparell l’Iphone 135 grams per gaudir de la meva música preferida i usar el telèfon si em cal entre d’altres coses que fa l’aparell aquest, també tenim l’Air que amb solament 1.3 kgr me permet de tenir la mobilitat que mai havia pogut imaginar (quan un comença a fer-se gran, el pes que porta al damunt és important), el seu disc dur que no és un disc dur si no que és una unitat d’estat sòlid (SSD) de 128GB i sense peces mòbil, em dona capacitat suficient d’emmagatzematge, per a pel·lícules, música, fotografies i tot allò que em fa falta, sense oblidar evidentment el Wi-fi per connectar-me a la xarxa… etcètera, això si el pobre MBA no pot amb l’estèreo ja que només té un altaveu monofònic, suposo perquè en els seus escassos 0,4 centimetres de la part davantera i 1,94 centímetres de la part del darrera ja no hi devia entrar-hi res més.

Per acabar una al·lusió als molt de moda Netbooks, populars des que es van donar a conèixer pel febrer de 2008, ja que em podeu dir que en comptes de gastar-me els 1.400 euros i pico (glups!) del MBA amb un Netbook per poder penjar fotografies al bloc, o escriure alguna entradeta i per navegar per Internet i llegir el correu ja en tendria prou amb un d’aquests de poc més de 300 euros… Doncs sí, segurament sí, si no vols fer res més que això, però no és el meu cas, jo necessito les prestacions de un veritable portàtil (pels que encara no ho sàpiguen entre d’altres coses em dedico a la realització de llocs Web a la xarxa, pel que moltes vegades m’haig d’emportar la feina, també, de viatge).

Els Netbook compleixen perfectament amb la funció amb la que han estat dissenyats (navegar, llegir el correu…), però no els treguis d’aquí perquè no serveixen per a massa res més. Ja que tenen unes carències importants, molts d’aquests ordinadors (crec que el mot que els hi escau és la de infrapseudordinadors) la gent els compra per una raó compulsiva (la moda) i molts els acaben tornant perquè pensen que podran fer el mateix que amb el seu super ordinador de sobretaula o portàtil i no és així. Els netbook serveixen pel que serveixen i aquesta feina crec que la fan bé, però no intentem fer retoc fotogràfic amb el Photoshop o jugar a la darrera versió del Quake, perquè no anirem bé, ni tant sols anirem .