La cançó Corrandes d’exili de Lluís Llach interpretada per Immigrasons al Mercat de Música Viva de Vic el dijous dia 14 de setembre de 2006.

Lletra

(Pere Quart – Lluís Llach)
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarona amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

En 1977, al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, província de Barcelona, va néixer Daniel Sánchez García, un noi prim, que per aquesta constitució física, seria conegut anys més tard com a Dani Flaco. | Web oficial:: Dani Flaco |

Discografia:

Salida de emergencia (2006)
Fuerzas de flaqueza (2008)
Xarnego (2009) – Recopilació de les seves cançons traduïdes al català més una versió del Que tinguem sort, de Lluís Llach
Secretos de sumario (2010)

Lletra

El salitre vestía tu piel,
Yo, desnudo en la arena,
atraqué mi barco de papel,
lo amarré a tu melena.

Y una estrella aprendiz de fugaz
y voyeur de sirenas,
se fugó hasta la orilla, a aprender
el verbo acariciar.

Y una perla que huyó de una ostra
te puso un pendiente,
te supo adornar,
y alegó que quería estar presente,
cerca de tu oído,
y oírme susurrar:

Y si al día le da por llegar,
no te pongas, mi vida, la ropa
que, esta noche, quizás sea el mar
quien nos mire en las rocas.
Y si al día le da por llegar,
déjame que te bese en la boca,
que esta noche quizás sea el mar
quien se siente a mirar.

Al galope, un caballo de mar
relinchó entre las olas,
se fue huyendo por el malecón,
nos quedamos a solas.

Y a la luna le dio por menguar,
reflejada en tu pelo,
se moría el cielo de celos
y rompió a llorar.

Huérfana de ermitaño encontramos
una caracola.
La quisiste escuchar
y, al ponerla cerca de tu oído,
regresó del olvido,
y empezó a susurrar:

Y si al día le da por llegar,
no te pongas, mi vida, la ropa
que, esta noche, quizás sea el mar
quien nos mire en las rocas.
Y si al día le da por llegar,
déjame que te bese en la boca,
que esta noche quizás sea el mar
quien se siente a mirar.

Paco Ibáñez al Teatre Victoria Eugenia de Donostia el 30.01.2009

El diumenge 9 d’agost vaig anar al Festival dels Jardins de Cap Roiga escoltar el concert de Paco Ibáñez (València, 20 de novembre de 1934) i que comptava com a telonera a Sílvia Pérez Cruz cantant palafrugellenca amb una veu impressionant, d’una tessitura que no deixa indiferent i que aconsegueix crear un clima molt personal i intimista, juntament amb el guitarrista Refree (Raül Fernàndez) van oferir un concert breu i que a mi personalment me va agradar molt, va cantar un tango (jo que m’emociono amb ells) que fins hi tot me va posar la pell de gallina.
Després de la Sílvia va sortir Paco Ibáñez amb la seva companya la guitarra que ens va oferir un concert molt en la seva línia que no va defraudar gairebé ningú que ja el conegués, tot i que hi va haver moltes desercions no sé si per la mica de fred que feia o pel discurs massa lliberal i antiamericanista de l’artista, no varen faltar els temes Palabras para Júlia, Como tú, Me queda la palabra, la poesía es un arma cargada de futuro…
La vetllada va poder ser seguida per a persones amb dificultats auditives que van seguir el concert mercès a un equip impressionant ben coordinat i les intèrprets del codi lingüístic dels signes que van fer una feina més que excel·lent i d’una plàstica que ratllava la coreografia, me van agradar molt…

En definitiva, una bona nit de música a Cap Roig, per cert, felicitar els organitzadors per oferir un concert tant allunyat del que venia sent fins ara el Festival dels Jardins de Cap Roig.

Itoiz fou un grup de música basc creat en 1976 i dissolt el 1988 amb varis discos publicats i on les cançons eren gairebé totes en euskera.
Itoiz es va formar a partir del grup Indar Traber per cinc nois dels voltants de Motrico i Ondárroa per animar casaments i berbenes. Aviat van derivar al rock progressiu.
En 1978 van tenir l’oportunitat de publicar el seu primer disc i van decidir de canviar el nom al definitiu Itoiz. Es poden definir dues etapes en la història del grup, la primera predominen els sons propers al rock progressiu, jazz i música experimental. En la segona, a partir de l’entrada al grup del guitarrista Jean Marie Ecay el 1983, l’estil va derivar cap al pop-rock. El lider i fundador de la banda fou Juan Carlos Pérez, autor de cançons emblemàtiques com Lau Teilatu que més abaix podràs escoltar.
Finalment Itoiz van decidir dissoldre’s el 1988, amb l’enregistrament d’un disc doble en directe.

Discografia

• Itoiz (1976)
• Ezekiel (1978)
• Alkolea (1980)
• Musikaz Blai (1982)
• Espaloian (1985)
• Nobela Beltza (single) (1985)
• Ambulance (1987)
• Eremuko Dunen Atzetik Dabil… (1988, doble disc en directe)
• Itoiz 1978-1988 (2000, caixa que conté tota la discografia. Inclou un llibret amb fotografies i un text que resumeix la història de la banda)
• Antologia 1978-2008 (2008)

Genesis en concert el 2007 a Pittsburgh. (D'esquerra a dreta: Daryl Stuermer (guitarra), Mike Rutherford (guitarra), Tony Banks (teclat), Phil Collins (veu i bateria).)

Genesis és un grup de rock londinenc format el 1966 per uns alumnes de la Chaterhouse School. Fou la unió dels grups The Spoken Word i The Anon, la unió d’aquests dos va formar The Garden Wall, però per recomanació del mànager, van reanomenar-se Genesis, un nom més comercial. És un dels grups mítics i amb més anys de vida, encara que no se sap si algun dia es tornarà a refer (porten des del 1998 sense fer cap disc ni concert). El fundador, cantant i impulsor del grup va ser Peter Gabriel. També formaven part del grup inicialment: Tony Banks, Anthony Phillips, Mike Rutherford, entre d’altres. Tony Banks i Mike Rutherford han format part del grup des de sempre i són els únics que no han abandonat mai el grup. Van entrar al grup el 1970, Steve Hackett i l’actualment conegut cantant Phil Collins.

L’era de Peter Gabriel

1966-1975: Anys inicials de Genesis, des que Genesis es va formar fins que Peter Gabriel va abandonar el grup per motius personals. Engloba l’era menys comercial però la més destacable pel seu gènere de “Rock art” i també per l’escenificació en els seus concerts en què Peter es disfressava de diverses formes al cantar les cançons.
El 1969 van editar el seu primer disc, From Genesis To Revelation, un disc de pop semblant als dels Beatles. El 1970, van editar el seu segon disc Trespass, és el disc on es van començar a fer les cançons de l’estil del grup en l’era de Gabriel, el “rock art”. El 1970 van entrar al grup Phil Collins, que va substituir en la bateria a John Mayhew, i també Steve Hackett, que va substituir en la guitarra a Anthony Phillips (temporalment va substituir a aquest últim en Mick Barnard). El 1971, van realitzar el tercer disc, Nursery Cryme, on Genesis es consolidava en el gènere del rock art. El 1972, van realitzar el disc, Foxtrot, i des d’aquest disc és quan el grup va començar a agafar fama, sortint la seva música de les fronteres britàniques. Quan van editar el disc en concert Live, el 1973, el director de la pel·lícula l’Exorcista, William Friedkin, li va semblar interessant les declaracions escrites a aquest últim disc de concert, i els va proposar al grup fer la banda sonora de la pel·lícula, però un jove anomenat Mike Oldfield, va fer una proposta millor. El seu cinquè disc, Selling England By The Pound, va sortir a la venda la tardor del 1973, aconseguint el primer single destacat I Know What I Like (In Your Wardrobe). I el 1974 van realitzar el disc The Lamb Lies Down On Broadway fent un doble disc, i sent una de les grans produccions del grup. Però Peter Gabriel va confessar al grup que li agradaria abandonar el grup per emprendre una carrera en solitari. Aquesta decisió es va plasmar en un concert a França, el 1975 i van cancel·lar la gira.

L’era de Phil Collins

1975-1995: Anys consolidats de Genesis, des que Phil Collins va asumir la veu del grup i el lideratge. Engloba l’era més comercial i que més fama va donar al grup, sobretot des de principis dels anys 80.
El 1975, el grup va fer un càsting per escollir un nou cantant per al grup, però quan Phil Collins va cantar la cançó Squonk, el grup va decidir que Phil Collins era el millor candidat, així doncs, seria una decisió més acceptada pels seus seguidors. A finals del 1975 van enregistrar les cançons per al nou àlbum i aquest va sortir a la venda a l’hivern del 1976, anomenat A Trick Of The Tail. A finals del 1976 va sortir a la venda el vuitè disc,Wind And Wuthering, i el 1977 van fer un concert d’èxit a París que va ser enregistrat per al disc Seconds Out.

Phil Collins va fer l’últim concert amb la banda dintre de l’última gira We Can’t Dance Tour (exceptuant reunions excepcionals) i els primers messos del 1996 va comunicar a la banda el seu renunciament a la veu i el lideratge del grup per dedicar-se exclusivament als seus projectes en solitari.

L’era de Ray Wilson

1996-1998: Anys de decadència del grup, quan Ray Wilson va assumir la veu del grup i els fans van quedar desil·lusionats pel nou cantant del grup. Ray Wilson va ser acomiadat pel grup al 1998 o principis del 1999.
El 1996, Mike Rutherford i Tony Banks van escoltar milers de cintes per escollir un nou cantant per al grup i es van decidir pel cantant grunge de Stiltskin, Ray Wilson. El 1997 va sortir l’àlbum …Calling All Stations…, amb un estil més rocker i adult. La nova veu tant peculiar i les interpretacions de Ray Wilson d’anteriors cançons del grup, van fer que cancel·lessin la gira i acomiadessin al nou cantant cap al 1998 o principis del 1999.

Alguns crítics consideren que si el grup s’hagués canviat de nom amb la nova formació, el resultat i l’acolliment del públic hagués estat millor. També les declaracions del nou cantant sobre antics membres del grup han desfavorit bastant l’acolliment del nou cantant al grup per part dels seguidors.

Discografia

DISCS D’ESTUDI | From Genesis To Revelation, 1969 | Trespass, 1970 | Nursery Cryme, 1971 | Foxtrot, 1972 | Selling England By The Pound, 1973 | The Lamb Lies Down On Broadway, 1974 | A Trick Of The Tail, 1976 | Wind And Wuthering, 1976 | …And Then There Were Three…, 1978 | Duke, 1980 | Abacab, 1981 | Genesis, 1983 | Invisible Touch, 1986 | We Can’t Dance, 1991 | …Calling All Stations…, 1997 |
EN CONCERT | Live, 1973 | Seconds Out, 1977 | Three Sides Live, 1982 | Live: The Way We Walk – The Shorts, 1992 | Live: The Way We Walk – The Longs, 1993 |

RECOPILATORIS | Turn It On Again: The Hits, 1999 |

| Web oficial | extret de: Viquipèdia | +info: Wikipedia |